En Raimond de Béziers una versió del Kalila i Dymna, presentada anys després al rei Felip, i sabent el bon peu am que va entrar i fou rebut l'autor del Felix dins la cort reial de París i dins lo gran studi de la Sorbona, on prest va conseguir gran anomenada de filosof innovador, i va tenir-hi aula propria i hi professà durant algun temps la seva Art, essent-hi popularment conegut baix del sobrenom de Raymond Barbefleurie.
Sembla que no deixen dubte sobre l fi d'exemplaritat o d'ensenyament que s proposava l compilador d'aquest opuscle alegoric les paraules que hi escrivia en son explicit: «Finit es lo Libre de les Besties, lo qual Felix aportà a un rei, per tal que veés la manera segons la qual, en çò que fan les besties, es significat com rei dega regnar e s dega guardar de malvat consell e de falsos homens.»
Sia com sia, — i deixant de cantó moltes altres indicacions que no podrien trobar cabuda ni oportunitat dins les breus planes preliminars d'una edició destinada a la popular lectura, — crec molt mereixedor d'alabança i encoratgement el proposit dels editors de la divulgada Biblioteca popular de L'Avenç d'entremesclar am la publicació d'escullides obres modernes, algunes mostres curioses de la
Pàgina:Llibre de les besties (1905).djvu/13
Aquesta pàgina ha estat validada.