ment. Car per la vigor de vostra rahó, los verms serien vostres senyors, car ells vos mengen; aixi bé serien los lleons e voltors vostres senyors, e tots los altres animals e aucells, ab los peixos de la mar, car ells vos mengen, e los llops, los cans e molts altres animals consegüentment serien vostres senyors per la meteixa causa. E ço qui es encare pijor, los polls, pusses, xinxes, les llemenes, nadelles, briants e altres serien vostres senyors: car tots aquells mengen vostra carn. Diguets-me donchs, per vostra fè, si vostra disputa, qui es sens rahó que puscats donar ni assignar, es suficient.»
Com una mosca demana llicencia a l'ase de parlar
«Aço dit per l'ase, vets-aci una mosca qui's llevà en peus, dihent a l'ase: «Molt reverent responent, jatsia que no'm procehisca de gran discreció de parlar sens que'n sia requesta, tota vegada per la gran temeritat, audacia e ambició que veig en aquest frare, no'm pusch estar sens que li diga qualsque rahons, per les quals, si ell ha poch o prou d'enteniment, coneixerà que'ls animals són de pus gran noblesa que'ls fills de Adam. Perquè us plaurà permetre que jo pusca parlar a ell.»
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/96
Aquesta pàgina ha estat revisada.