fra Encelm, quins son pus sotils en llurs obres: los fills d'Adam o nosaltres, animals? Certes (si no estats forassenat) vós coneixets clarament e bé que nostres animals són pus sotils de gran res que no són los homens. Mantinent donchs, jo'm callaré de pahor de donar enuig al molt alt e poderós Rey nostre Senyor. Car semblant cosa poria dir de les oronelles pertocant l'edificació de llurs habitacions, e dels altres aucells a fer llurs nius sus als llochs alts, tant propriament fets que semblen bé haver-hi aplicada tota l'art o sciencia de bona geometria e mesura. Per aixi donchs cercats altra rahó e pensats bé a provar altrament vostra falsa opinió.»
Fra Encelm diu a l'ase
«Monssenyer l'ase: sens pensar-hi pus avant jo us provaré que entre nosaltres, fills d'Adam, som de pus gran dignitat e noblesa que vosaltres, animals. E açò per ay tant com menjam los animals de la terra, de la mar, e de l'aire, ço es assaber los aucells, de moltes e diverses sorts, d'on la cosa es clara e certa, que lo menjador es pus noble que no es la cosa menjada: perquè apar que som pus nobles que no vosaltres.»
L'ase respon
«En boca closa, fra Encelm, no hi entra mosca. Bon hom de Déu, valdria-us més que haguessets la boca closa, que de parlar aixi orada-
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/95
Aquesta pàgina ha estat revisada.
