vosaltres, lo fill fa sos fets ab sa mare, lo frare ab sa sor pensant que sia sa femella, per ço com tots s'assemblen en la cara e en tots los altres membres. E per ço com vos assemblats en la veu
crit, quan lo fill de la vaca crida, encontinent la mare s'atança d'ell pensant que sia son mascle, e lo fill fa son fet ab ella pensant que sia sa femella; e tot açò esdevé per aytant com ells s'assemblen de crit e de veu. Tal es la fayçó dels cavalls e eugues, lleons e lleones. E en aquesta sort los animals pochs, aixi com cans, gats, rats, se conduhen. Apar donchs assats clarament que nosaltres som de pus gran noblesa e dignitat que no vosaltres.»
L'ase respon a fra Encelm e diu
«Fra Encelm, sembla'm clarament que sóts fora de seny e que havets oblidat o mès enrere tota bona consideració: car per vostre oltracuydament vostres paraules són follies e fantasies, sens que entengats ço de què es qüestió. Car si vosaltres no sots tots d'una semblança, mas tots de diverses e quasi infinides volentats e llengues, aytambé sots dividits en una cosa, en la qual si fossets savis, o que hi hagués en vosaltres qualque discreció, deuriets ésser tots d'un acort, ço es assaber en la lley de Déu e en la fè de Jesus Christ son Fill en la qual devets ésser salvats. Mas ha-n'hi entre vosaltres de malvats, de juheus, de chrestians, de turchs, de sarrahins, de tartres e selvatges, e altres infinits, los quals no han ne entenen neguna lley, e noresmenys
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/88
Aquesta pàgina ha estat revisada.