al parlar e cant de l'altre: mas si algun d'ells ha un amich, coneixent, privat o familiar, lo qual sia en lloch aon ell no'l pusca veure e l'ou parlar o cantar, coneixerà qui ho farà, e'l nomenarà per son nom, sens que en açò ell defallga jamés.»
De la terça meravella qui es l' escriptura
«Lo terç es que les lletres de les quals ells escriuen, son xxiij en nombre, e cascuna lletra ha sa figura o semblança: e si hi ha cent milia escrivans e que tots escriuen una meteixa cançó, jatsia que escriuen tots d'una tinta, e ab una meteixa ploma, encare ab tot açò jamés l'escriptura no s'assembla, ans cascuna escriptura serà coneguda de la mà d'aquell qui l'haurà escrita. E açò es una gran gracia que Déus nos ha feta. Car si tots los homens o les fembres s'assemblaven, molts mals e inconvenients se'n seguirien: car lo pare poria haver sos plers ab sa filla pensant que fos sa muller, o haver son fet ab la muller de son fill pensant que fos un'altra fembra. E aixi meteix farien mal les fembres rehebent en llurs cases altres que no llurs marits, e açò per què la semblança seria tota una. Lo un entraria en la casa de l'altre, e li emblaria tot ço que ell trobaria, e per aquest mijà tot lo món seria destrohit e desfet. Aixi meteix hom no sabria quin es lo Papa, o quin es lo Rey: car cascun, vestint-se de vestedures reyals o papals, se poria dir un Rey o un Papa, ço que'l poble no poria contradir o contrastar: e açò per la semblança qui seria tota una. Encara més: lo
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/86
Aquesta pàgina ha estat revisada.
