folrats d'arminis, marts, lludries, fusines, cervers e moltes altres materies, de les quals volent parlar de present, seria cosa fort llonga. Are, donchs, puys que tals vestedures no són sinó per als senyors, e vosaltres sots privats de semblant cosa, rahó e justicia volen que nosaltres siam senyors de vosaltres, e que siats nostres vassalls e sotsmesos.»
L'ase respon a fra Encelm
«Fra Encelm, qui no sguarda denant sí, cau enrere. Aixi vos en pren: car vós parlats e no pensats a ço que dehits, en sguart que vostres paraules són totes contre vós, e cuydant-vos llohar, vos vituperats, car dehits clarament que sóts lladres e vos tenits per tals; tant sóts altat per vostra volentat desordonada, car, com sabets les pus nobles vestedures que portats o vestits són de seda e de llana. E sabets assats que'ls cuchs e animals qui fan la seda per llur gran industria e saviesa fan llurs cases de seda per en aquelles romandre, dormir e reposar, per estar caldament en l'hivern, per a guardar-se del vent e de la pluja, e per faher llurs ous dedins; e vosaltres los en tolets per força, robant-les per a fer-ne vostres vestedures. Posat, donchs, que la seda surt de llur cors, ells deurien pus tost ésser apellats senyors, e se'n deurien mills gloriejar e pus justament que on vosaltres qui la'ls tolets e rapits per gran lladronici.»
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/79
Aquesta pàgina ha estat revisada.
