Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/76

Isaies en la persona de Déu dehia: — E es aquest lo dejuni (diu Déu) que jo he eslehit? — E veges que ell vol dir: — Certes no. Mas, vols tu saber lo dejuni que he eslehit? Parteix ton pa ab aquells qui han fam e fes entrar en ta casa aquells qui han necessitat e són malalts, donant-los de ço que Déus t'haurà donat. Veuràs ton prohisme tot nuu, e seràs tu per tot cobert? Car ço és ta carn, perquè tu no menysprearàs gens ton prohisme. Havent fet aixi, tu invocaràs Déu e t'exaudirà, tu cridaràs a ell e te dirà: — Veus-me aci. — Mas vosaltres, fra Encelm, no fahets res de tot açò a vostre prohisme, ans pus tost en dehits mal, e en parlats malament per gran trayció, car part denant riets e fahets semblant de voler-li bé: mas encontinent, part derrera, dehits mal d'ell, e'l detractats. E nosaltres, fra Encelm, no fahem res d'açò, ne no som llagoters, dihent bé e llohant nostres semblants en llur presencia, ne no som traydors dihent mal derrera d'ells.»


L'ase declara a fra Encelm los furts que los fills d'Adam fan

«Los delmes, primicies e almoynes que fahets, ço són furts, e de ço que vos desrobats lo un a l'altre, tolent ço del llur de vostres semblants a abscost, alguna volta a palès e per força e fahent mal per fals pes, falses e deslleyals mesures, aplegats mal acquirint tot ço que podets; e vosaltres, malhaurats, qui aplegats e agavellats per aquells qui no us en sabran grat, ço és assaber per al marit de vostra muller quan serets morts,