Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/69

ha usatge de rahó no pot ni deu dir al contrari.»


L'ase respon a fra Encelm

«Fra Encelm, vós me fahets quaix riure jatsia que no n'haja talent. Bon hom de Déu, aon es vostre seny e la subtilitat que soliets haver.? Sembla que ja siats pus feixuch e pus taujà que no es un pagès. Vós cuydats llohar los fills d'Adam e'ls vituperats o'ls blasmats, com sia aixi que no podets haver les viandes que havets dites sinó comprant-les a gran preu de diner. E no podets haver lo diner sinó ab gran treball, dolor, tribulació e temença mesclada ab pena, mercadejant, batallant, navegant, cavalcant. Moltes e diverses vegades vos esdevé que volent agavellar lo diner vos morits e sóts negats, penjats, escorxats, escapçats, cremats, encalçats e empresonats, perdent membres, aurelles, mans e peus, e aprés que havets guanyat qualsque diners, sots en pus gran temor que no erets abans pensant com los guardarets, en quina sort los farets multiplicar, havent tostemps pahor e temença que no us sien tolts per la Senyoria. Vos leixats de pendre molts plahers e delitances per la temor qui es en vosaltres, dihent: — Si jo fas aytal cosa la justicia se porà adreçar a mi e fer-me perdre mon bé. — Aixi havets a soferir diverses vergonyes, injuries e despits, dels quals no us gosats venjar per temença de la justicia e pahor de no perdre los diners. E aprés, en l'altre món, havets a retre compte com los havets guanyat, ne en