«Encara més, si alguna de les dites formigues troba gran quantitat de viures, ella se'n torna fort sabiament envers ses companyones, portant un gra de ço que ella ha trobat per a mostrarlos-ho, e llavors totes ensems, o la pus gran partida d'elles, se'n van ab l'altra, entro a ço que ella'ls haja mostrat lo lloch, e porten los viures en llur casa e habitació.»
«Atressi, si alguna d'elles troba gran quantitat de viures, com una bresca de mel, o altra semblant cosa, vehent que ella no pot sola abastar a portar aixi gros feix, ella tot encontinent se'n torna a la casa, e n'adverteix les altres. E lladonch totes ensems, o aquelles qui's troben en la casa, van ab ella fins al lloch en lo qual los dits viures se troben. D'on si elles ho poden portar o rodolar totes ensems, elles lo se'n porten tot sencer; si no, parteixen lo tot en moltes e diverses peces, de les quals tot seguit aprés cascuna en porta sa part a la casa.»
«E quan elles son arribades, les altres llur demanen lo lloch de la vianda o vitualla que la dita formiga ha trobat, e dihent-los les senyes del camí, ixen tantost e se'n van l'una aprés l'altra ab aquelles qui les conduhen. La primera cosa que fan llavors que s'encontren es que elles s'aturen e's besen (aixi com fan vostres dones catalanes quan encontren qualcun de llur coneixença en lo carrer venint de les perdonances) e los demanen lo camí seguint les senyes tro a ço que venen al lloch on es la vitualla, d'on elles porten llur part a la casa com llurs altres companyones, governant-se tostemps segons los manaments de llur rey.»
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/65
Aquesta pàgina ha estat revisada.
