Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/54

e reposar s'asseuen sots l'ombra de qualque arbre, tenint los dits cavalls o muls per la regna, e, venint per lo camí qualque hom de peu, lo dit cavall o mul l'ou venir ohint son caminar, e, coneixent que son home no l'ou, ell volent-ho fer saber, tira lo frè e areça les aurelles, esguardant del costat per lo qual l'hom vé, e per tals actes lo cavalcador despertat se lleva en peus e sguarda a l'endret on ell ha vist esguardar lo cavall o mul, e veu l'hom qui es encare a pus d'un tret de ballesta lluny del lloch on ell es; e algunes vegades sent lo dit cavall o mul venir qualque llop o ca, e fa los dits actes aytant e aixi llongament com ell coneix que'l cavaller lo pot ben veure o ohir. Vejats donchs, fra Encelm, quin ha mellor o pus sotil ohida: lo cavall o mul qui d'un gran tret de ballesta ou venir l'hom a peu, o lo cavalcador qui, après que l'hom a peu es denant ell e'l saluda, no ou ses passes ni aquelles del ca qui passarà denant ell. E cent milia altres proves vos donaria d'açò, mas a fi de no perllongar massa mon parlar jo vull fer resposta a vostres proves e rahons.»


Del segon seny cor-poral de l'animal qui es lo veure

«Lo segon seny corporal dels animals es lo veure. Quin home es huy al món, fra Encelm, de tant perfeta e clara vista qui pusca veure coses petites d'una lleuga lluny? E l'aguila e lo voltor veuen e sguarden de pus de cinquanta lleugues alt en l'ayre lo conill o la perdiu o qualque altre