guardat e delliurat d'aixi gran brogit e tempesta suscitada a mon arribada, e comencí a rependre coratge, car tota la primera pahor fon passada. E après moltes converses aytals com vos he dit, vets-aci lo Rey, lo qual en baixes e corteses paraules me dix:
Lo Rey dels animals diu a fra Encelm
«Fra Encelm, pervengut es a nostra reyal noticia una paraula que vos diguerets publicament, e sotstenits, prehicats e afermats que vosaltres, fills d'Adam, sóts pus nobles e de pus gran dignitat que no som entre nosaltres, animals. Och e pus, ço qui pitjor es, dehits e crehets fermament e, ço prehicant, manats que sia crehegut que Déu Tot-poderós no ha creat nosaltres sinó per a vostre servey; e que vosaltres sóts per rahó nostres senyors, e nosaltres vostres vassalls de dret. Nosaltres gens no crehem aytal cosa, e no podem pensar que una tant gran follia o aixi gran vilania sia precehida d'una aixi alta sciencia e prudencia com es la vostra; e crehem que tal anomenada no sia divulgada de vós, sinó per algú qui vos sia enemich o malvolent qui ha volgut obscurehir vostre bo e honorable renom. E per tant pregam-vos mantinent que'ns assegurets pertocant aquest dubte. E aquesta es la principal rahó per la qual vos havem fet venir denant nostra reyal presencia.»
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/44
Aquesta pàgina ha estat revisada.
