Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/40

Lo conill respon al Rey e diu

«Senyor, es ell qui diu tot ço que hom vos ha donat entenent, e passades cent vegades lo hi he ohit dir ab mes orelles, jo estant en son poder.»


Lo Rey parla a sos Barons e sos servidors

«Açò dit per lo conill, vets-aci lo Rey, lo qual girà's devers sos grans Barons e servidors qui estaven entorn d'ell, e dix: «Què vos sembla d'aquesta bestia de fra Encelm, e de sa trufería e oradura?» Lladonchs tots los dits Barons e servidors del dit Rey d'un acort li respongueren dihent: «Senyor, ço que ell diu e prehica contra nosaltres o es per gran follia e rustiquesa d'enteniment o es per gran oltracuydament e lleugeria que deu haver; totavia. Senyor, aixi com mills sabets, hom de vegades diu mal e si dóna fals testimoni contre qualcun qui no res menys es innocent e no culpable. E per tant nos sembla (si vós, Senyor, en sóts content) que presentment ell sia cridat denant vostra reyal presencia e alta Senyoria, e sia demanat dels dits articles, e si diu e acorda ésser veritat tot ço que d'ell ha estat dit, llavors li'n sia demanada la prova; car, com diuen los llogichs, quan l'home vol provar una cosa no li es suficient de dir: Çò es aixi, mas nosaltres crehem que deu donar qualque volta la prova, per a provar ésser ver ço que ell