gentils coses, entre les quals jo fuy tramès ab vint e quatre parents meus, dedins una bella gavia de fust. E après haver rehebut lo present per al frare, ell nos féu metre en un hort séu, dedins lo qual romanguerem presoners cert temps fins a ço que jo ab mos dits parents cavarem tant sota terra que foradarem lo fonament del terrat, e n'isquerem part de lla e en aquesta sort escaparem. Vets-lla, molt alt e poderós Princep e Senyor, com jo scé qui es ell, e com ha nom e son estament.»
Lo Rey demana al conill si fra Encelm es aquell que hom li dix que prehicava contre los animals
«Lo Rey, aprés haver ohit lo conill, li dix: «Diguets-me, en conill, e es per ventura aquest fra Encelm qui's fa tant savi e es tant oltracuydant qui diu e prehica e té per opinió que los fills d'Adam són pus nobles e excel•lents, e de pus gran dignitat que nosaltres, animals, no som? E encare més, tot així com he ohit dir, ell diu e aferma que nosaltres no havem estat creats sinó per a llurs serveys, e que ells són nostres Senyors, e nosaltres llurs vassalls; e diu moltes altres vanitats e badomeries, e prehica contre nosaltres sens donar negunes proves o rahons justes. E los altres fills d'Adam li donen fe e creuen fermament ço que ell diu contre nosaltres ésser veritat.»
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/39
Aquesta pàgina ha estat revisada.
