de l'apòleg àrabe sobre'l qual és calcat massa abusivament el tema zoològic de la Disputa, les apreciacions severes amb excés pertocant la forma i del tot injustes pertocant l'esperit del plagio estupendo com qualifica l'obra de Turmeda.
Evident i tot el plagi d'En Turmeda forçós serà a son exigent detractor de concedir que ja era prou mèrit al xiven segle la possessió de llengües orientals i de les altres varies coneixences que brillen en el nostre autor i que l'erudició avui a l'abast de tots, segons diem al començament, no deixaria d'observar en les produccions dels més celebrats fabulistes de tots temps (si hi enqueria amb l'assiduitat hostil aplicada a l'obra present les relacions de semblança que lliguen cada una amb altres de pretèrites fins arribar a les remotíssimes compilacions indostàniques) la constant consumació, en major o menor escala, d'atemptats a la proprietat literaria de la que tan zelós guardador se mostra el sabi arabista aragonès quan és qüestió de l'Enciclopedia dels Germans de la Puresa de Bassora on és contingut l'apòleg explotat per Anselm Turmeda.
Què restaria de veritablement original extremant un procediment similar d'investigació
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/23
Aquesta pàgina ha estat revisada.
