Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/198

L'ase respon a fra Encelm

«Lo proverbi diu, fra Encelm, que del mal que hom ha pahor, d'aquell meteix se mor, e així me'n pren. Car jo us jur en veritat que totes les vegades que vós me dehiets que haviets altra rahó per provar vostra opinió ésser vera, jo'm moria quaix de pahor que no diguessets aquesta rahó que de present havets dita e assenyalada, car jo la sabia bé, sens moltes altres les quals jo scé així bé autentiques e així bé a proposit com qualsevulla d'aquelles que havets dites; mas no us en membre, tant hi ha de temps que no havets vist ne llegit en neguns llibres de la sancta Escriptura tot així com es aquesta autoritat qui es mesa al primer capitol del Genesi qui diu que Déus Tot-poderós dix a Adam e Eva: — Creixets e multiplicats e omplits la terra, e jusmetets-la e senyorejats sobre los peixs de la mar, e los ocells del cel, e sus totes les coses qui han ànima e qui's mouen sus a la terra. — E moltes altres, les quals, de pahor de fer ma paraula massa llonga, jo leix de pronunciar. Perquè, mestre molt reverent, no podent ne volent resistir ne contrastar contra la veritat, jo us atorch que'ls fills d'Adam són de pus gran noblesa e dignitat que nosaltres, animals, e que'l Déu Tot-poderós nos ha creats per al vostre servey, e en açò ha fet lo bon Senyor gran honor a vosaltres, e a nosaltres no ha fet tort ne ultratge. Car totes ses obres són dretes: justicia e veritat.»