Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/197

e dignitat que no vosaltres és: que Déu Tot-poderós ha volgut prendre carn humanal, mesclant sa alta divinitat ab nostra humanitat, fahent-se home, e gens no ha presa vostra carn ne vostra semblança, mas en llonch temps s'és fet nostre frare, e s'és fet fill d'Adam aixi com nosaltres de part de mare, talment que nostra carn es huy col-locada lla d'alt al cel empirial. E de ço dehia Sent Joan al primer capitol de son Evangeli: — La paraula ha stat feta carn e ha habitat entre nosaltres. — E sobre açò dehia Sant Agustí: — La paraula del Senyor es lo fill del Pare, ço es assaber, Jesus Christ qui es lo fill del Pare eternalment e fill de la mare temporalment. — E aquesta nostra dignitat sobre uja tota altra dignitat e honor, per què ço es santa e justa rahó que nosaltres siam vostres senyors e vosaltres nostres vassalls e sotsmesos. E per açò dehia aquell gran profeta lo Rey Daviu:— Tu has. Senyor, jusmés totes coses sots sos peus, ço es assaber de l'home: ovelles e bous, e les besties dels camps, ço es assaber totes altres besties e animals, los ocells del cel e los peixs de la mar. — Dihent encare més lo dit reyal profeta en son vuitè psalm: — Senyor, tu l'has constituhit un poch menor que'ls angels, tu l'has coronat de gloria e d'honor, e l'has constituhit en sus les obres de tes mans. — Perquè apar evidentment e clara que; per totes aquestes rahons, nosaltres som de pus gran noblea e dignitat que no vosaltres, e que de dret e justa equitat nosaltres som vostres senyors e vosaltres, animals, nostres vassalls, esclaus e sotsmesos.»