Aquesta pàgina ha estat revisada.
lxix
La mia proffecia
En escrit mesa sia,
Car cove que axí sia
Com ella posa.»
Fi de la profecía
De la festa que feren los animals per la profecia feta per llur orador en l'any milia quatre cents e dehuit
«—Aprés que la profecia fon finida, fon fet un gran brogit e remor del goig e solaç que donaren tots los animals, dihent: «D'aciavant es vençut fra Encelm, car aquesta profecia es pus vera e pus sotil que no es la seva.» E aprés que foren apausits, l'ase girant-se vers mi, dix les paraules següents:
L'ase parla a fra Encelm
«—Fra Encelm: que us sembla de ma profecia?
E jo, com aquell qui veent que la dita profecia era molt ben feta e ben ordonada, digui-li en així:
