noms i cognoms familiars de l'onomàstica indígena, presentant un conjunt tan nostrat que el llur context acaba per sugestionar fins al punt de fer gaudir l'il-lusió de sentir a l'orella interiorment i com venint de la llunyania dels records històrics, la vibració dels accents de la veu ancestral del propri Turmeda.
El pla o argument de l'obreta no és gens complicat. L'autor «de bon matí en l'azalt temps d'estiu» i «no volent estar ociós» monta a cavall i surt a passejar cercant la fresca fins que, cansat, descobreix un bell jardí aon descavalca i s'asseu a l'ombra sobre l'herba florida. Recordem que així mateix dóna principi a l'acció de les Cobles a la divisió del Regne de Mallorques:
Si'm leví un bon mat
Temps era de primavera
E vay pendre mon camí
.........................
Fins que en fuy arribat
En un gran e gentil prat.
Devaylí de mon cavayl
Lexí'l dins lo prat en destre
.............................
Contemplant «aquell lloc tant magnifich» comparable al Paradís terrenal o al jardí de les
