Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/171

d'Adam, als arbres, plantes e herbes terrenals. Esguardats-vos vosaltres, qui sóts arbres celestins, quan esdevé que per la calor del sol o del foch sóts scalfats, quina suhor ix de vosaltres, e quina olor ha? E sguardats les roses, flors de toronger, flor de murtra, quan són escalfades per la calor del foch en l'alambí, quina suhor ix d'elles e quina olor ha. Och encara, fra Encelm, esguardats quina llecor surt de vosaltres, arbres celestins, e trobarets que no'n surt altra cosa mas sola sutzura de l'aurella e dels uylls. E dels arbres terrenals en surt aquestes llecors, ço es assaber: balsem, oli d'oliva, oli de nous, oli d'ametlles, oli d'anajús e moltes altres llecors, les quals han en elles moltes e diverses proprietats e virtuts, qui valen a moltes e diverses malalties, segons que'ls autors e doctors en Medecina ho escriuen. Les quals, si jous les volia particularment declarar, ço seria cosa fort llonga. Encare més, fra Encelm, esguardats vosaltres, arbres celestins, quines superfluitats gitats de vosaltres meteixos. Vós sabets ja que no gitats sinó vorm, escopina, orina, sutzura e femta, e totes tals superfluitats qui surten de vosaltres son pudents e molt abominables. Quant es de la olor, e a açò no podets contradir, les superfluitats que giten los arbres terrenals son nobles e precioses gommes, aixi com benjuí, almastech, encens, mirra, oli, rehina, e moltes altres de les quals vos perfumats, a les festes e banquets, per tolre la pudor de vostra suhor. E, per les grans virtuts e proprietats qui han les susdites superfluitats dels arbres terrenals, venen-se a gran preu entre los fills d'Adam, car lo benjuí val sovint tres centes lliures lo quintar,