terenyina, corre encontinent, e la primera cosa que fa, ella li lliga los peus e les mans ab fil fort descapdellat lo qual trau de son ventre; e haver-la ben lligada, lladonch ella menja-la, sabent que si ella no la lligava se'n poria fugir volant, e aixi seria frustrada de sa presa.
Què us sembla del seny de la grua, qui vetlla de nit fahent bon aguayt de pahor que no sia presa? E, tement que no sia sobrepresa de la sòn, ella pren una pedra, e la té en son peu sinistre, e alça lo dit peu, tenint-se sus lo peu dret. E açò fa, per tal que si la sòn la sobreprenia, cahent-li la pedra del peu, ella's despertaria per la cayguda de la pedra.
Què us sembla del seny del gall? Lo qual canta les hores de la nit e del jorn per molt bon ordre, dihent a cascuna hora sa oració en tots los quatre temps de l'any, sens que ell haja mester rollotge ne que calga que hom lo despert. E, quan ell troba qualque bona vianda, encontinent ell crida, apellant sa companya de gallines, e no vol menjar fins a tant que elles menjen ensems ab ell.
Què us sembla del seny del gat? Lo qual quan vol faher sa femta, furga en la terra, e cobre fort bé e diligentment sa femta, a fi que lo senyor de la casa no sent sa pudor, tement que no'l gitàs defora la casa, sentint la pudor de la dita femta.
Què us semble del seny del rossinyol? Lo qual canta e refila tro a ço que vinga a cap de sa intenció, e, quan ha complit sa volentat, no canta pus; mas quan la femella s'apropinca d'ell per ohir son cant, en lloch de cantar ell ronca, sabent
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/166
Aquesta pàgina ha estat revisada.
