Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/161

e de les perdius com encontinent que ells són desclovats corren aprés llur mare, e quan ells veuen que la mare fuig e ha pahor, ells fugen aixi encontinent, tenint lo camí de la mare; e menjen de sobte ells meteixos. E si per ventura se perdran, e ouhen la veu de llur mare, ells corren ivaçosament e venen-se'n lla aon es la mare. Encare més, los cavalls, muls, bous, moltons, bochs, gats e semblants animals, encontinent que llur temps d'infantar es vengut, vejats com ho fan llurs femelles, sens que hajen mester de madrones, porgadores, llevaneres d'infants, ne que algú'ls talle lo melich. E cerquen encontinent la pastura: aixi, tot sobtat, ells meteixos prenen la mamella e mamen. Och encare los cans e los gats, per quina discreció e diligencia no porten llurs fills d'un lloch en l'altre ab llurs dents tant gentilment e lleu que no'ls fan gens de mal? E vosaltres, fra Encelm, quan sots nats, no sabets pendre la mamella, mas al contrari, si vostra mare no la us metia en la boca, morriets de set, e no podets ne sabets menjar neguna vianda, mas romanits cinch o sis mesos que no vivets sinó de llet. E après vostres pares e mares vos masteguen vostra vianda, e així mastegada la menjats. E si vostres pares o mares se'n fugen per qualque espahordiment, vosaltres romanits al breçol sens que sapiats on podriets fugir aprés ells així com fan los pollets de les gallines e perdius. Vostres femelles infanten ab gran dolor e treball e'ls cal llevaneres e altres per tallar lo melich a vostres infants, e moltes e espesses vegades en moren a l'infantament. E açò per la maledicció que Déus ha'ls donada. Och e pus, les femelles de nostres