pastiç.— E llevant les sardines de dessus la taula, hagueren bé a dinar. Vet-aci, fra Encelm, com vostres relligiosos esquiven lo peccat de glotonia. Car a fi que ells pusquen menjar un bon bocí, caminen dues lleugues senceres a trenca-coll.»
Fra Encelm diu a l'ase
«Senyor ase, en veritat fra Companyó fon ben subtil en trobar així sobtós una tal argucia o cavil-lació com fon aquella que mostrà fahent semblant que la sardina li parlava per venir a sa intenció del pastiç. En veritat, pus jo us oig e pus me vé en volentat d'ohir-vos parlar: car jo us jur que si Déus vos hagués creat hom, e que haguessets stat prehicador, jo crech que tot hom hagués corregut a vostre sermó, leixant los altres prehicadors, tant es lo vostre parlament plasent. E per açò jo us prech que us placia recitar-me l'historia del peccat d'enveja e de perea.»
Del sisè e setè peccats mortals qui són enveja e perea
«Fra Encelm, al camp de Tarragona hi ha una vila a les montanyes apellada per nom Falcet, e es bona vila e grossa, e poblada de bones gents, e pertany al comte de Prades, al qual esdevench que a una festa de Nadal anaren lla per prehicar dos framenors e dos frares prehicadors: lo framenor per prehicar lo jorn de Nadal, e l'altre
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/157
Aquesta pàgina ha estat revisada.
