Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/150

Madona sor Antonieta, fra Citges tramet-me a vós a fi que'm dongats lo coffret ab los milia reyals d'or. — Sor Antonieta dix: — E com es vostre nom? — Madona, dix ell, hom m'apella En Lluys Regolf. — Encontinent que sor Antonieta ohí aquestes paraules caygué esmortida en terra, gitant un gran crit. Sobre què, les altres monj es sortiren, e, vehent-la en tal estament, arruixarenli la cara d'ayga freda e ella retornà's. Mas ella cridant, esgrafinyant-se la cara e squinçant sa roba, prench lo camí de Sant Francesch e lo mercader ensems. Adonch, après que fon lla arribada, ella féu demanar fra Citges, lo qual vench encontinent, e, vehent sor Antonieta així desconhortada, après que n'hach ohit la rahó, ell s'esmorti de gran dolor, e, salva vostra honor, se concagà vilanament: per què calgué que'ls frares lo rentassen ab ayga freda. E après que ell hach un poch reprès sos esperits, ells lo se'n portaren en sa cambra, e meteren-lo sus al llit, apréshaver-lo nedejat de sa sutzura. Adonch lo dit Citges prench aixi gran despler, e hach tal despit de ço en dessus, que ell en caygué en greu malaltia, la qual li durà tres mesos sencers; e quan ell fon guarit, si es cert que ell fon tostemps despuys trist e malinconiós. En açò stant lo dessus dit Nadalet passava lo temps gojosament ab Na Francesca en tota dissolució. E vets lla, fra Encelm, com vostres relligiosos esquiven lo peccat d'avaricia.»