Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/15

Aquesta pàgina ha estat revisada.

com l'autor del Pantagruel, s'atragué ben aviat així mateix l'implacable persecució de l'Inquisició, si bé més que per l'escepticisme i la irreligicsitat sustentats a la Disputa, fou l'objecte de les ires inquisitorials pel desvergonyiment amb què escomet sos antics germans d'hàbit, omplint-los de vilipendi valent-se de facecioses historietes contades per l'ase protagonista i aon els eclesiàstics seculars i regulars són agrament satiritzats al costat dels personatges socials representatius uns i altres dels vicis i mals costums regnants en aquella època. Tan extremadament s'exercí la dita persecució que l'obra catalana desapareix sense restar-ne el menor vestigi fora dels versos de la profecia posada en boca de l'ase i que, conservats al Cançoner de Carpentras, podem intercalar integrament originals en la nostra adaptació.
 La desaparició del text català es més de notar en esguart de la circumstancia d'haver conseguit, a partir de 1417, travessar triomfalment tot el segle xv fins a ésser posat sota'ls tòrculs de la naixent art de l'estampa que, donat l'èxit ininterromput assolit per l'obreta satírica, degué multiplicar-ne les edicions sens que fossin els seus necessariament nombrosos