Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/146

tota la mar. Perquè, ma sor, jo he pensat e pens encare d'anar-me'n en Cort de Roma per faherme bisbe de Nullatenensis, aixi com han fet fra Benet Sanç, fra Antoni Badia e fra Pere Llofriu; per aci seré fora de tota pena, e ab ço que he del méu viuré noblement, car ab cent reyals que donaré al Cardenal d' Hostria, lo qual es framenor e mon bon amich, per ço com ell era ministre de la provincia de França en lo temps que jo era studiant, ell tant procurarà per mi ab lo Sant Pare, que jo seré bisbe. E per despesa e altres messions, dos cents altres reyals d'or m'abastaràn — .»


Fra Citges diu a sor Antonieta lo nom del mercader

«—E per tant, ma sor, quan vindrà l'hora de vespres, jo us trametré un jove mercader de Barcelona lo qual es mon gran amich, e li donarets tres cents reyals d'or que tenits dins lo cofre que jo comprí en la plaça de Sant Andreu l'altre hir, e tots los milia si ell los demanarà: car ha'm dit que d'aytant de reyals com jo li donaré per exercehir l'art de mercaderia ell m'en donarà vint per cent cascun any, qui es un bell guany; e'm pusch fiar en ell, car ell es hom de bé, e mon fill de confessió, e's nomena Lluys Regolf, fill de Joan Regolf, canviador de Barcelona. Are anats-vos-en a la bona hora e fahets aixi com jo us he dit. — Encontinent, fra Encelm, que lo dit Nadalet, lo qual era amagat sots l'altar hach ohit les paraules de fra Citges