demanà-li si tenia res de tort a alguna persona. Lo mariner respon:— Jo tinch de tort un florí e mig. — Lo relligiós diu: — Fe compte que sien dos. — Lo mariner respon: — Si no hi ha sinó un florí e mig, com faré jo compte que sien dos? — Lo frare diu: — Fé com jo't dich. — Lo mariner respon: — En bona hora, mossenyer, jo tinch dos florins de tort.— Lo frare diu: — Tens tu res de tort encare més a algú? — Lo mariner respon: — Och, mossenyer, jo tinch de tort a ma muller tres florins. — Lo frare diu: — Fé compte que sien cinch. — Lo mariner respon: — E si no hi ha sinó tres florins, com faré jo compte que sien cinch? — Lo frare diu: — Fé ço que't dich. — Lo mariner diu:— En bona hora: jo tinch cinch florins de tort a ma muller. — E aixi lo frare pujà a poch a poch tro a la summa de deu florins, e llavors li dix: — — Mon fill, tu veus que la summa dels diners que tu tens de tort pujen a deu florins, de què me'n pertany un florí, e jo t'absolré de tots tos pecats. — Lo mariner respon: — Mossenyer, jo no he aci neguns diners, mas donats-me l'absolució e encontinent vos los aportaré, car ma casa es aci prop. Per què lo frare li donà l'absolució, ab què ell li aportaria lo florí.»
La truferia que féu lo mariner al relligiós
«E com lo mariner sortia de l'esgleya, trobà al camí una escorça de magrana, e ab un coltell l'arrodoní que semblava que fos un florí, e se'n tornà a l'esgleya eamostrà-la de lluny al dit relligiós e aprés la mès sus a l'altar, dihent:— Pater, vets-lla
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/141
Aquesta pàgina ha estat revisada.
