los canonges e doctors, cascun segons son grau, talment que tot lo palau fou omplert del poble de la ciutat qui era vengut per saber per què hom fahia tal processó, meravellant-se fort de tal acte. E après que los eclesiastichs e relligiosos foren asseguts, e lo poble aquietat, Mossenyer Lippo los dix:»
Mossenyer Lippo parla al Bisbe
«—Senyor reverendissim, jo e tots los senyors e consellers d'aquesta ciutat som molt meravellats de la vostra venguda ab tant d'honorables e nobles senyors de relligió, e altretant de la manera en la qual vosaltres sots venguts, e voldriem volenters saber-ne la rahó.— »
Del sermó que féu lo Bisbe, e com mostrà lo prebere nafrat
«Aprés que lo Bisbe hach fet un gran sermó en quina fayçó Sancta mare Església deu ésser honorada, temuda e prehada, och e ver que ell hach retret que Salamó mana que sia feta honor al metge per causa de la gran necessitat, e com lo clergue es metge de les ànimes, e per tant deu ésser honorat, ell recontà com un ciutadà nomenat Francesch Nernia havia occehit, o tant se'n valia, un seu prebere, e encontinent féu descobrir l'atahut, mostrant lo dit prevere qui era pus tost mort que no viu. Emperò Mossenyer Lippo
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/137
Aquesta pàgina ha estat revisada.
