Com lo marit se plany al Bisbe
«-Senyor Reverendissim, jo so vengut a vós com sia així que sots nostre pastor e nosaltres vostres ovelles, així com mils sabets que no jo; talment que sóts tengut de guardar-nos dels llops los quals nos mengen, e de faher retornar al camí dret aquell qui se'n surt: aixi semblantment de grau en grau tots los rectors, pastors e curats qui tenen esglesies e han govern d'animes són pastors d'aquelles; e lo bon pastor deu metre son ànima per ses ovelles, com ha fet lo ver pastor Jesus Christ. Ara doncs, aquell qui deuria ésser nostre pastor, ço es assaber, lo curat de Sent Joan degollaci gens no fa aixi, mas al contrari. Car ell vol fer foraviar ses ovelles, e descarrerarles del bon camí a fi que'l llop, ço es assaber lo diable, les menge. Perquè, reverendissim Senyer, per aytant com vós sots son pastor e lo nostre, jo só vengut a vós per planyer-me d'ell. — E llavors recontà lo dit jove hom tot ço que'l curat havia dit a sa muller.»
La resposta e menaces del Bisbe
«Llavors, fra Encelm, haguessets vist lo Bisbe havent la cara crudel e mostrant semblant d'ésser fort corroçat e malcontent de ço que havia fet lo dit curat, e dix al dit marit: — Jo't promet que fer he aytal justicia d'ell que tot altre pastor hi pendrà eximpli.— E encontinent
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/132
Aquesta pàgina ha estat revisada.
