Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/131

L'ase fa relació del prebere

«Fra Encelm, la ciutat de Perusa estant fora de la subjecció de la clerecia, los perusins havien un prebere rector e curat de la parroquia de Sent Joan degollaci en la qual era una jova dona plena de gran beutat nomenada Marroca, fort devota fembra qui ben sovint trobava's en l'esglesia de Sent Johan per a ohir missa. Are donchs, lo dit curat, vehent la beutat d'aquesta dona, s'enamorà d'ella aixi desmesuradament que ell eixia del tot fora de seny quan la veya en l'esglesia. E quan ell cantava missa les festes e apercebia la dita dona ell bescantava ab gran contrapunt los Kiries, e refilava los Sanctus en tal manera que semblava que fos un rossinyol e fahia meravelles dels Agnus Dei. Moltes vegades, girant-se per dir Dominus vobiscum e vehent la dita dona entre les altres, torbava's així molt fort que en lloch de dir Dominus vobiscum ell dehia altament Alleluya. Perquè ell, no podent pus sotstenir la pena d'amor, un jorn trobant la dona tota sola en l'esglesia, leixà tota vergonya enrere e revelà lo secret de son cor. Encontinent que la dona (com aquella qui era bona e casta) li hach respost molt agrament, ella se'n vench en sa casa e, planyent-se a son marit, li dix distinctament tots los propòsits que'l curat havia tengut ab ella. Llavors, ohint lo marit les paraules de sa muller, sens pus trigar se'n anà plànyer al Bisbe, dihent:»