Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/127

per anar-se'n en sa casa; ço que lo dit Abat li atorgà. Així donchs, fra Encelm, que lo prebere fonch sortit de l' esglesia, va-se'n tot dret en la casa del dit ciutadà. E era la dita casa al mig de la plaça de Perusa, e staven les finestres d'aquella sus la dita plaça. Sobtadament que'l dit capellà arribà, trobà's la porta oberta e pujà molt lleugerament dalt, e trobà la dona colgada en un petit llit, per ço com ella estava prenys de huit mesos, e no's sentia pas massa bé. Adés parlant ab ella requés-la de sa persona, e com ella li resistia e'l rebutjava, pensà d'acomplir son desig per força ab ella. Encontinent que la dona vehé que ella no li podia resistir per ço com ella stava prenys e fort pesant, dix aquestes paraules: — Mossenyer, jo só presta e aparellada per acomplir vostra volentat; totavia, ab la fi que no siam descoberts si qualcun pujava com vós sóts pujat, jo us prech, mossenyer, que tanquets la porta dels graus, e aprés façats de mi a vostre pler. — Encontinent, fra Encelm, lo prebere no fonch gens pererós d'anar tancar la porta, e, en açò stant, la dona llevà's e corregué a la finestra e's gità per aquella d'alt a baix al mig de la plaça, e ohint lo prebere la cayguda de la dita dona e lo crit del gran nombre de gents qui lla staven llavors, se'n fugí lo prebere en sa casa.»


Com lo marit vench de l'esglesia

«Tot lo poble corrent en aquella part e vehent la dona qui per lo gran colp que havia donat en terra stava tota trencada e afollada, la cria-