Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/126

querre, e si ella li era refusada per lo pare o marit, encontinent lo dit Abat fahia falsos correus o falses lletres, e'ls fahia empresonar, dihent que ells havien scrit lletres als enemichs de Sancta Mare Esglesia. E encontinent, sens pietat neguna, los fahia penjar pel coll, o esquarterar, e tolre'ls tot ço que ells havien al món, prenent llurs mullers e llurs filles, e les tenia presoneres en son dit castell. E aprés que s'era lassat d'elles les leixava a sos soldats per bagasses. E vehent los altres preberes e relligiosos que l'Abat, qui era llur cap, exercia aixi gran vilania, feyen encara pitjor. E per aquesta manera, quan algun relligiós o prebere robava la muller o filla de qualcun, ell no gosava parlar ne dir un sol mot, tement morir.»


Com un capellà féu gitar una dona prenys d'alt a baix de la finestra

«En açò, fra Encelm, esdevench que un gran ciutadà, nomenat Mossen Joan Ester, havia una bella e bona dona com a muller, de la qual s'enamorà un prebere parlant ab ella, e la festejà llonch temps; e ella, qui era casta e lleyal a son marit, no ho volch ja més consentir. Per què lo dit prebere, com aquell qui moria per ella, un jorn de Divendres Sant, cantant lo Passi, vehent lo dit ciutadà a l' esglesia e gens no vehent-hi sa muller, al pus tost que ell sabé spatxà's de dir la Passió, e dix al gran Abat que ell havia una gran dolor de cap per la qual no podia procehir en l'ofici, e que li plagués donar-li llicencia