Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/121

— Ma filla, vejats que só mantinent pagat de vuit vegades, e no'm vull de present pagar de pus, car vós no ho poriets comportar per aytant com estats feble per causa del dejuni. Mas, si a Déu plau, jo us aniré visitar a casa, e pendré cascun jorn la resta del delme. — Mossenyer— dix la dona, — lo pendre e lo leixar està en vós, car jo gens no só aixi bajoca que no us pusca ben pagar de vostre delme; e, per dir-vos veritat, jo no volria res deure de resta si possible era: perquè jo us prech que al pus tost que porets prengats de mi la resta del delme.— E après que fra Juliot la hi hach demanat aon romania, la va absoldre de tots sos peccats, dihent-li ço que's segueix.»


De l'absolució que féu fra Juliot

«-Vejats, ma filla, mantinent per aquesta confessió sóts absolta de vostres pecats, e sots aixi pura e neta com lo jorn que nasquerets del ventre de vostra mare. Ab carrech e condició, tota vegada, que tingats secret tot ço qui ha estat entre vós e jo en la confessió, fahent-vos assaber que qui revela o descobreix lo sagrament de santa confessió, la llenga li es tallada, e aprés sa mort va-se'n a cent milia diables, e no veu ja més la faç de Déu.— Madona Tecla respon e diu: — Mossenyer, a Déu no placia que jo digué res de la santa confessió. Emperò, mossenyer, jo us suplich no oblidets de venir en ma casa per pendre la resta del delme.- E açò dit, li besà les mans, e prench comiat de fra Juliot, e se'n retornà en sa casa.»