es en Gènesi, que Déus diu:— Fahem l'home a nostra imatge e semblança. — E sens null dubte es ver e no hi ha què dir en açò: mas vós no ho entenets ne sabets com se dega entendre. Noresmenys, jatsia que jo no haja stat als estudis de Paris, ne a Bolunya, com vós, jo us ho declararé mantinent molt palesament si vostre feixuch esperit ho pot entendre o compendre. Obrits donchs mantinent les orelles, havent esguart a mes paraules, e veurets com se deu entendre la dita autoritat.»
L'ase declara com al cors de l'home hi ha dotze conduhits a semblança dels dotze senyals
«Sapiats, fra Encelm, que los filosophs diuen e afermen que l'home deu ésser apellat petit món, e aixi lo nomenen en llurs llibres, e açò per aytant que, com ells dihen, troba's en l'home tot ço qui es al gran món, ço es assaber al cel e en la terra: car tot en aixi com al cel hi ha dotze signes, aixi meteix en l'home trobarets dotze conduhits. Primerament dos a les orelles, dos als ulls, dos al nars, un en la boca, dos a les mamelles, un al melich, e dos a les parts jussanes.»
Aci l'ase parla dels quatre elements
«Tot en aixi com al gran món ha hi quatre elements, ço es assaber, lo foch, l'ayre, l'ayga e la terra, aixi al petit món de l'home hi ha quatre
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/107
Aquesta pàgina ha estat revisada.
