Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/103

cosa ells perden la meytat del plaher del menjar, car ells masteguen les viandes ab gran pena e treball, e no poden menjar sinó viandes molles, qui'ls es gran despler e malinccnia, de la qual no's poden defendre de nosaltres. Apar donchs manifestament que nosaltres havem pus de sobirania sobre vosaltres que no vosaltres sobre nosaltres. E per consegüent som de pus gran noblea e dignitat que no vosaltres. Responets sus are, si ço que jo e mos companyens vos havem dit es ver o fals. Car per cert no sóts aixi gros ni rustech d'enteniment que no ho conegats.»


Fra Encelm pensa e diu en sí meteix

«Aprés que haguí ohit les paraules dels dits set animals, jo fuy fort torbat, e mig fora de seny, vehent clarament llurs proves ésser veres, e, no havent què dir contra aquelles, jo'm diguí en mi meteix: «Jo he bé stat poch avist e encare menys sabi que no'm só donat per vençut a l'ase pus tost, que mantinent a palès me calga donar e tenir per vençut d'aixi malastruchs, malhaurats e mesquins animals com són los set dessus dits, car encara es lo dit ase de pus gran honor entre nosaltres, fills d'Adam, que no són los davant dits animals. Com aixi sia que la pus gran part dels Profetes cavalcaven dessus asens e someres: com lo profeta Balaam, e sus un ase estava la benaventurada verge Maria fugint ab Joseph e Jesus Christ en Egipte per la temença d'Herodes. Och e pus, nostre Senyor Jesus Christ fill de Déu eternal, entrà