Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/102

— e aixi pe'l contrari: — Si tu diràs mal d'algú, pitjor en serà dit de tu. — Per ço que entre vosaltres, fills d'Adam, dihets que jo só poca cosa e valch encare menys, totavia nosaltres, qui som los pus petits animals del món, som de pus gran prouesa e valor que no vosaltres. Que aixi sia la cosa es clara, que nosaltres entram e correm dedins vostra carn, e per la gran pruija que us donem, vos gratats e us fregats en sort que moltes vegades vos escorxats e esgrafinyats vostra carn, e no us podets guardar ne defendre de nosaltres. Es donchs assats notori e evident que entre nosaltres, animals, som de pus gran noblea e dignitat que no vosaltres.»


Lo cuch dels queixals diu

«Aprés que'l briant hach parlat, llevà's un cuch dels queixals dihent-me aixi: «Fra Encelm, vós sabets assats quants de treballs e molesties havem-vos donat l'any passat: talment que us havem leixat ben poch de dents dedins la boca. Per què aixi com per experiença havets esprovat per vós meteix, sabets que'n semblant cas fahem encare pitjor tots jorns a vostres propris Reys, Emperadors e altres grans Senyors, donant-los tant d'enfelloniments e dolors que no'ls leixam dormir ne reposar. E per la gran e extrema dolor que'ls fahem, moltes vegades desigen la mort. E per qualsevulla medecines que ells prenguen no poden ja més gorir, fins a ço que'ls facen arrencar. E en aquesta manera los fahem estar sens queixals e sens dents en la boca. Per la qual