Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/101

La pussa parla

«Aprés que'l poyll hach acabat sa paraula, llevà's una puça denant fra Encelm, dient: «Tot en aixi com nostre cosí germà lo poyll vos ha dit, aixi vos dich jo que nosaltres, en despit de vosaltres e contra vostra volentat, dormim en vostres llits e bevem vostra sanch. E per a fer-vos pus gran despit vos entram a les orelles talment que no us leixam dormir ne reposar, e vos emmerdam los llençols; vosaltres fahets les bugades, e'ls rentats a fi que sien bells e nets. Quina vos sembla donchs pus gran noblesa: la nostra, qui no voldriem haver cagat sinó en llençols bells e nets o en vostres camises, o la vostra, qui cagats a les secretes pudentes que us fahets? E per la gran pudor vos tapats lo nas per la gran abominació que n'havets. E après cal a vosaltres meteixos tolre la sutzura de les dites secretes; e nosaltres gens no rentam nostra sutzura, mas vosaltres, com a nostres servidors e esclaus, rentats ab bell lleixiu e sabó los llençols e camises on nos havem cagat e devem cagar. Es donchs assats clar e notori que nosaltres som de pus gran dignitat e noblea que no vosaltres.»


Lo briant diu a fra Encelm

«Aprés que la puça hach parlat, se llevà en peus un briant parlant per gran ardiment, dihent: «Fra Encelm, lo comú proverbi diu: — Si vols que digué bé de tu, no't cal dir mal de negú;