La xinxa diu a fra Encelm
«Fra Encelm, dix la xinxa, nosaltres aytambé en despit de vosaltres estem e habitam en vostres cases, palaus e cambres, dedins les colgues, llits, banoves, matalafs, cobrellits, coixins e llençols; e menjam vostra carn, e bevem vostra sanch, e cagam en vostres barbes e robes una merda pus pudenta que la vostra, e no'ns podets vedar o empatxar de faher-vos totes aquestes coses. En aixi podets coneixer e veure clarament en quina estima vos tenim, e quant vos preham. Car si us prehassem ne poch ne prou, gens no'ns cagariem sus a les barbes. On es, donchs, vostra noblesa de la qual fahets tant gran menció? Sembla'm e a vós meteix deu semblar, si volets dir veritat, que nosaltres, animals, som de pus gran noblesa que no vosaltres fills d'Adam.»
Lo poyll diu a fra Encelm
«Aprés que la xinxa, tot en callant-se, fon asseguda, un poyll se llevà en peus, fort gros e gras, dihent: «Fra Encelm, nosaltres menjam vostra carn e bevem vostra sanch, e de les vostres mullers e infants, e dormim en vostres vestedures, llits, llençols, e cagam en vostres cabells e barbes, les omplim de llemenes, e vosaltres no fahets res de totes aquestes coses a nosaltres, animals. Apar donchs, e ço es una cosa tota evident e clara, que nosaltres som de pus gran noblesa e dignitat que no vosaltres.»
Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/100
Aquesta pàgina ha estat revisada.
