aquell mateix any dels elogis d'A. Purqueddu envers la seva revolucionària activitat agrícola als terrenys de Càlvia.
Dues altres obres de caràcter acadèmic que no podem deixar de considerar en aquesta secció són les dissertacions llatines que Mateu Lluís Simon va haver de discutir amb el professor Govanni Battista Lostia, el 28 d'abril de l'any 1784, per a l'obtenció del doctorat en Lleis. Es tracta dels textos intitulats De origine immutatis eccleriarum (1787) i De quaestionibus aut tormentis (1784a), textos que valgueren a Mateu Lluís Simon el reconeixement general i li atorgaren un lloc de prestigi dins de l'ambient jurídic sard.
Pel que fa a la primera dissertació només cal destacar el fet que es tracta, tal com escriu Siotto Pintor (1966 II, 381), de la primera obra erudita de temàtica religiosa que hom escrivia a Sardenya des del temps del bisbe A. Machín.[1] De quaestionibus aut tormentis, en canvi, ofereix molt més d'interès, no tant pel seu tema -es tracta d'una defensa de la tortura com a pràctica legal- sinó precisament per la incomoditat amb què l'autor l'afronta. Tal com assenyala Italo Birocchi, que ha reprès l'estudi d'aquesta dissertació des d'un punt de vista modern (BIROCCHI 1988, 5-10), l'obra ha desvetllat l'interès de la crítica, no sempre unànime a l'hora de jutjar-la. Siotto Pintor, per exemple, la va condemnar fins al punt d'escriure:
"L'opuscolo di Matteo Simon non giova all'umanità poichè insegna una proposizione falsa, nè le nuoce perchè la difese debolmente: e questa è la pessima condizione di ogni scrittura scientifica" (SIOTTO 1966 II, 311).
I. Birocchi, d'altra banda, desmenteix C. Sole, segons el qual Mateu Lluís Simon hauria defensat la tortura com a tècnica correctiva i fins i tot la pena de mort com a càstig exemplar. Srgons Birocchi, Mateu Lluís Simon, que en la seva dissertació en cap moment no es refereix a la pena de mort, va tractar la tortura essencialment des del punt de vista processual, dins l'àmbit del sistema de les proves, tot donant un bon exemple, com hem dit més amunt, de la incomoditat amb què un intel·lectual que havia de destacar a l'intern de l'ambient jacobí afrontava un tema encara lligat a una jurisdicció endarrerida. En definitiva, més que no pas el consens, a l'opuscle destaca l'esperit humanitari i una molt tímida voluntat reformadora dins de l'estructura penal (BIROCCHI 1988,5-8).
- ↑ Devem a A. Machín els Commentarii una cum disputationibus in primam partem sancti Tromae, I-III (Madrid 1621 i Càller 1634 i ss.) i la Defensio sanctitatis beati Luciferi, nec non et primatus archiepiscopi calaritani (Calari: Bartholomaeum Gobettum, 1639).
