d'altres, els poetes F. Carboni, amb una "Oda" llatina; Ll. Soffí, que hi publicà l'esmentat "Soneto algarès"; i Mateu Lluís Simon, que hi col·laborà amb el seu primer text català conegut, la poesia intitulada "Algarois-françois"[1] que pot ser llegida, tal com declara el títol, tant en francès com en català.[2]
El text franco-català de Mateu Lluís Simon va adquirir una popularitat que sorprèn en un autor que col·labora, en aquest opuscle, amb els poetes de més de prestigi a Sardenya. Efectivament encara l'any 1837 hom recordava a l'Alguer el seu poema, del qual el viatger francès Valéry va recollir aquell any una versió parcial que no aconseguí, però, de relacionar amb cap membre de la família Simon -tot i que en una altra ocasió parlarà de Domènec- i que presentà amb les següents paraules:
"Il catalano, che ha preso vocaboli perfino alla lingua inglese, presenta un gran numero di parole francesi. Mi è stato letto ad Aghero un sonetto insieme francese e algherese, nello stile del Ronsard, que termina con questi versi:
Mangeant un fruit enfant
le paradis terrestre
nous a fait perdre Adam" (Valéry 1931, 118).
Eduard Toda, en canvi, no va arribar a conèixer el text "Algarois-françois" de Mateu Lluís Simon. L'única poesia que en recull correspon a l'any 1780, quan Mateu Lluís va voler commemorar les noces del militar alguerès Josep Vernazza amb la noble Virgínia Fauzons (SIMON M. 1780). Eduard Toda conclou, tot recordant els darrers versos de Mateu Lluís Simon:
"¿La Musa de Mateo Simon escoltá'l prech que li dirigía en sos darrers versos, y no fou més per ell cercada? Fácil es que aixís sía, ja que la agitada vida de nostre
- ↑ Ibid., 30. La poesia és firmada per el "Chevalier Simon d'Alguer". Vegeu-la publicada dins ROSSICH 1987, 537; MANUNTA 1988-1991, III, 44, on l'autor l'atribueix a Joan Francesc Simon; i ARMANGUÉ 1990b, 20, on alhora és equivocadament atribuïda a Domènec Simon. Agraïm al Sr. Albert Rossich que hagi tingut l'amabilitat d'oferir-nos una informació imprescindible per a l'atribució d'aquesta poesia al seu veritable autor i que hagi tingut la delicadesa de corregir allò que afirmàvem dins ARMANGUÉ 1990b, 15-17. En efecte, mentre altres dades no contradiguin la versió d'A. Rossich, hem de considerar degut a Mateu Lluís Simon el poema "Algarois-françois" per tal com és a ell a qui l'atribueix el "Full solt no catalogat procedent dels papers de Milà (Santander: Biblioteca Menéndez y Pelayo)" (ROSSICH 1987, 554, n. 38), a partir del qual A. Rossich duu a terme la seva edició, lleugerament diferent de la nostra.
- ↑ Sembla com si SIOTTO 1966, IV, 159 volgués ignorar aquesta particularitat, ja que només esmenta, tot comentant l'opuscle dedicat al bisbe Astesan, un epigrama llatí, certes tercines i un "sonetto francese"
