Els germans Simon, per tant, degueren educar-se en un ambient familiar essencialment bilingüe en què l'italià i el castellà els arribaven, respectivament, a través de Bartomeu Simon i Magdalena Delitala. Pel que fa a llur educació, convé recordar que tot i que freqüentaren les mateixes institucions que el pare, van fer-ho quan l'italià s'havia imposat com a llengüa única als ambients jesuític i universitari. No hi ha dubte, per tant, que els germans Simon Delitala es formaren essencialment en italià.
L'ambient lingüístic alguerès i la relació amb el servei, a més dels estudis i interessos d'abast jurídic,[1] els degueren posar així i tot en contacte amb el català, llengua que aprengueren tal com demostra llur breu obra catalana.
Les tres úniques poesies catalanes que coneixem dels germans Simon, dues degudes a Mateu Lluís i la tercera a Domènec, corresponen als anys 1778-1780, període en què com hem vist es trobaven estudiant a la Universitat de Càller, Domènec a la Facultat de Jurisprudència, on havia de doctorar-se l'any 1779, i Mateu Lluís a la de Teologia. Després d'aquesta ocasió -única parèntesi en llur trajectòria literària- mai més no tornarem a trobar la llengua catalana en relació amb llurs interessos culturals.
La figura de M. Madau, de qui ja hem destacat el fonamental Ripulimento della lingua sarda, ha estat estudiada no només pel seu projecte de dignificació la llengua sarda literària, sinó també pels seus intents d'aconseguir fórmules bilingües per als seus poemes, amb la clara intenció d'atorgar un nou prestigi a la pròpia llengua tot enllaçant-la amb altres de considerades més cultes.[2]
Entre els diversos autors que, amb aquesta mateix intenció -i coincidint amb la represa de l'ús del sard com a llengua literària- van conrear la poesia bilingüe o "de doble lectura" (Rossich 1987, 535 i 551, n. 12), volem destacar sobretot A. Porqueddu que, a l'opuscle que hom va dedicar l'any 1778 al nou bisbe d'Oristany, Iacopo Astesan, va publicar un "Madrigale sardo-latino" i una "Dedicatoria sardo-italiana" (Astesan 1778, 29 i 32). Al mateix opuscle participaren, entre
- ↑ Un text fonamental per a la jurisprudència sarda és l'obra de Joan Dexart, Capitula sive acta curiarum Regni Sardiniae, I (Caller: Pietro Borro, s.a.) i II (Caller: Antonij Galcerin, 1645), que recull textos en llatí, castellà i català. A l'AG se'n conserva encara, sense col·locació, un exemplar. Alhora, segons E. Toda, a la "Biblioteca Simon" de l'Alguer existia a la fi del segle passat un "Cartulario Real de Cerdeña", o sigui sèrie de còpies de pragmàtiques dels segles XVI-XVIII adreçades als virreis, normalment redactades en català (veg. TODA 1890, 234); no hi ha dubte que E. Toda es referia a les "Carte Reali dei Re di Sardegna per bene e vantaggio del regno [...], raccolte dal cavaliere Don Matteo Simon [...], date a copiare nel 1797 a D. Giuseppe Arcayne di Alghero" (AG, doc. 67). Finalment, convé assenyalar que a l'AG s'han conservat també, sense col·locació, els Capítols de Cort del Stament militar de Sardenya (Caller: Vicens Sembenino, 1572).
- ↑ Veg. sobretot MADAU 1787 i un bon exemple de poesia d'aquest gènere dins ALZIATOR 1954, 281-282.
