Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/86

Aquesta pàgina ha estat revisada.

[...] predicó el M.R. Doctor Angel María Carta (1745); i Francisco Ignacio Guiso (1757-1764), autor de la Oración fúnebre del arzobispo Natta (1766).

 L'entroncament de Bartomeu Simon amb la família Delitala, de Ploague, va introduir, encara, el castellà dins de l'ambient familiar: l'únic document signat per Magdalena Delitala que ens ha pervingut és redactat efectivament en aquesta llengua, pròpia de la noblesa sarda del període.[1] Cal tenir en compte, encara, que Domènec Simon s'adreçarà en castellà a la seva mare en una carta que va enviar-li des de Torí el 24 de juny de 1795.

 El castellà, per tant, va acompanyar Bartomeu Simon durant gran part de la seva vida. Baldirio Usai, callerès, se li va adreçar en aquesta llengua en una carta firmada el 15 de setembre de 1802[2]; el 2 d'octubre de 1812, pocs anys abans de la seva mort, Bartomeu Simon encara tractava en castellà, en els afers relacionats amb el llegat del marquès de Sedilo, amb els hereus Pozzo, parents llunyans de Magdalena Delitala i, per tant, relacionats també amb la noblesa rural sarda.[3] Altres documents demostren encara la familiaritat de Bartomeu Simon amb la llengua castellana a l'àmbit personal[4].

 Les relacions comercials amb particulars de l'interior de l'illa, el seu interès en la compra de cavalls a Pula i els amors irregulars amb la marquesa de Sedilo van posar en contacte Bartomeu Simon amb la llengua sarda, sobretot amb la seva variant logudoresa -d'altra banda la pròpia de la zona d'origen de la seva muller Magdalena Delitala. Ara bé, fora de les poesies sardes que tindrem en compte més endavant, no ens ha estat possible de localitzar cap text degut a Bartomeu Simon redactat en aquesta llengua.

 Són tres, en canvi, els documents de caràcter no literari deguts a Bartomeu Simon i escrits en català. Es tracta de documents que adquireixen una importància fonamental per tal com demostren la seva coneixença d'almenys un text d'origen català i la pregona voluntat de corregir ortogràficament i lingüística la seva obra.

  1. Ens referim al seu darrer codicil, redactat efectivament en castellà i conservat a l'AG, llig. 599.
  2. AG, llig. 227, "Lettere scritte al delegato patrimoniale di Alghero" [1800-1805].
  3. Veg. a l'AG, llig. 59, una declaració redactada en castellà i firmada per Maria Rita Pozzo, vídua de Giovanni Maria Solinas, marquès de Sedilo.
  4. Veg. a l'AG, doc. 374, uns apunts personals intitulats "Sobre la intelligencia de varios artículos", del 4 de juliol de 1783.