Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/84

Aquesta pàgina ha estat revisada.
IV.- EL BAGATGE CULTURAL


 IV.1.- El comportament idiomàtic

 A l'hora d'estudiar els costums lingüístics de Bartomeu Simon cal tenir en compte certs aspectes aparentment poc significatius, d'abast personal, però fonamentals per tal com influiran en la seva relació amb la llengua literària.

 En primer lloc convé recordar l'origen genovès del seu pare Domènec Maria, únic membre de la família de qui podem afirmar amb seguretat que s'havia educat en italià abans del seu trasllat a Sardenya. Efectivament, no ens ha pervingut cap notícia relativa als costums lingüístics de la branca algueresa de la família Simon durant els anys immediatament posteriors al passatge de Sardenya al Piemont.

 Un cop establert a l'Alguer, però, Domènec M. Simon no va interrompre les seves relacions amb la seva ciutat nadiua. No només li fou confiat el càrrec de vice-cònsol de Gènova, com hem vist, sinó que a partir de l'any 1737 va lligar la seva pròpia família amb membres de la colònia genovesa de Càller i de l'Alguer: efectivament, foren padrins de bateig tant dels seus fills com de familiars de la seva muller el cònsol de Gènova, Giovanni Mongadinu,[1] i Jaume Fresco -natural com ell de San Bartolomeo Cervo-, que el 1757 havia de succeir-lo en el seu càrrec diplomàtic.[2]

 Si tenim en compte, a més, que Teresa Simon, cosina de Domènec Maria, va casar-se el 17 de novembre de 1734 amb Serafí de Candia, napolità establert de feia anys a l'Alguer, comprendrem que Domènec M. Simon va viure en un ambient familiar en què la llengua italiana, abans que el seu ús fos generalitzat a Sardenya, comptava amb un presència decisiva.

 La realitat lingüística algueresa, el constant contacte amb la població local i, sobretot, el matrimoni amb Maria Angela Querqui degueren posar Domènec Maria Simon en relació amb el català. El castellà, alhora, se sumà a aquesta situació de bilingüisme familiar a causa del seu indiscutible prestigi social. En efecte, diversos documents signats per Domènec M. Simon, a més d'informar-nos sobre les activitats tant comercials com professionals que va dur a terme, ens il·lustren la seva relació amb la llengua castellana, que sovint va haver d'emprar a l'hora de

  1. ACVA, reg. 01/01, B, 17, A, "Liber baptizatorum", f. 204r, 1 de juliol de 1740.
  2. Veg. el seu nomenament, datat el 19 de maig de 1757, a l'ASC, Segreteria di Stato I, llig. 508, "Patenti viceregie, dal 16 dicembre 1747 al 4 febbraio 1806".