L'acusació adreçada envers la família Simon d'haver col·laborat, l'any 1796, amb la revolta angioinana, i encara la greu responsabilitat del cosí Agustí, claver cívic, en les irregularitats de la distribució del blat que dugueren a la revolta algueresa de l'any 1793[1], van fer que poc abans d'arribar a la seva ciutat, després de l'expulsió de Càller, Bartomeu Simon fos atès amb una hostilitat que aconsellà al virrei Vivalda de preparar el seu possible exili a Castell Aragonès en el cas que la població no li hagués permès de desembarcar a l'Alguer. Custodiat per les tropes del governador Carroz, així i tot, Bartomeu Simon aconseguí d'instal·lar-se altre cop a la seva residència, des d'on hagué d'assistir a les diverses mostres d'odi general que culminaren amb la difusió de certs poemes difamatoris que hom fixà a les parets de la ciutat.
Les crítiques adreçades a la seva família van arribar a ser tan intenses que el seu fill Domènec, des de Torí, li va arribar a aconsellar que es preparés per a l'expatriació[2]. La resolució de la comissió presidida pel marquès de Clavesana, així tot, va obligar la població algueresa, a partir de l'any 1797, a acceptar la innocència de Bartomeu Simon, que pogué reprendre al capdavall la seva activitat adreçada a resoldre els antics problemes lagals relacionats amb l'herència de G.M. Delitala.
Durant tots aquells anys d'absència de l'Alguer la seva situació econòmica havia empitjorat fins al punt que totes les innovacions que trenta anys abans havia introduït als terrenys de Càlvia i de Buranya hagueren de ser abandonades. La raça de merinos que havia importat d'Espanya ja s'havia extingit, per malcurança, l'any 1786. Tot i que quatre anys més tard encara s'interessava pel cultiu del cotó, al capdavall el de les oliveres fou l'únic que aconseguí d'arrelar realment no només en els costums agrícoles de la família sinó de la sencera zona.
L'any 1799 una altra desgràcia se sumarà a les que els darrers anys havien anat disgregant l'antiga unitat dels Simon: la mort de Magdalena Delitala, únic lligam de Domènec i Mateu Lluís Simon amb la família. Sis mesos més tard, Bartomeu Simon contraurà matrimoni amb Antíoca Màssala (AURIBALDO 1800, 123), parenta estreta del poeta J.A. Màssala.
Fins a la fi de l'any 1806 trobem Bartomeu Simon, que els documents contemporanis qualifiquen de funcionari "di età quasi decrepita"[3], instal·lat a la seva casa de l'Alguer tot ocupant-se de certes innovacions que encara volia introduir als seus terrenys de Càlvia i de les tasques pròpies del seu càrrec de subdelegat patrimonial. Aquell mateix any el jove alguerès Francesc Maria Ballero
- ↑ Pel que fa a aquesta revolta, que ha estat molt poc estudiada, veg. una "Relazione" atribuïda a J. Lavagna publicada dins SOLE 1970, 10-15.
- ↑ AG, llig. 660, carta de Domènec a Bartomeu Simon, firmada a Torí el 20 de setembre de 1797.
- ↑ ASC, Segretria di Stato, II, llig. 698, doc. de l'any 1806, sense numerar.
