Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/68

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Bartomeu Simon durant totes les absències que hagués de dur a terme en el futur. És precisament per aquest motiu que encara l'any 1787 trobarem el vice-subdelegat Lavagna al capdavant de la Subdelegació.

 Un cop incorporat al seu nou càrrec Bartomeu Simon serà en freqüent contacte epistolar amb els funcionaris i intel·lectuals més prestigiosos de Sardenya. L'any 1773, per exemple, una sol·licitud seva al virrei va originar una apassionada defensa de les seves capacitats per part de l'intendent general Giuseppe Giaime -amb qui Bartomeu Simon va haver de col·laborar durant molts anys- que presentava el seu subaltern amb les següents paraules:

"Trattasi d'un soggetto di conosciuta capacità e destrezza, in cui il Governo può anche contare per appoggiargli delle commissioni anche importanti e delicate con sicurezza che se ne disimpegnerà a piena soddisfazione [...]; un soggetto che ha una grossa contabilità e ha tuttavia sempre resi i suoi conti in regola senza che mai siavi stato il menomo imbroglio"[1].

 El mateix intendent general Giaime elogiarà Bartomeu Simon l'any 1777, quan decidirà de traslladar-se a Càller. Tement que el canvi de residència pogués posar en perill el seu càrrec, G. Giaime escriurà:

"Il signore cavaliere e dottore don Bartolommeo Simon [...] avrà appena adesso 42 anni. Egli è robusto e sano, attivo, zelante e d'una capacità certamente superiore a quella di qualunque altro Suddelegato patrimoniale, di modo che venendo egli a mancare sarà difficile il rimpiazzarlo con altro soggetto. Il giubilare però il signor don Bartolomeo Simon quando esercisce lodevolmente l'impiego di Suddelegato patrimoniale d'Alghero [...] per darlo ad altro soggetto, sarebbe per lui egualmente disgrazioso che d'aggravio alle Reali finanze"[2].

 També les relacions de Bartomeu Simon amb el pare Soffí van intensificar-se durant aquests anys. Un document de l'any 1776 ens informa precisament sobre una estranya actitud de l'ex-jesuïta que va motivar la intervenció del subdelegat patrimonial. Segons aquest document, després de responsabilitzar-se de les despeses necessàries per a reconstruir la casa que el consell cívic de l'Alguer havia destinat als exercicis espirituals -on residia Ll. Soffí, llavors director dels exercicis,

  1. AG, doc. 197, f. 2v.
  2. AG, doc. 735, "Copia d'articoli di dispaccio del Signor Intendente Generale Giaime", del 14 d'agost de 1778.