Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/64

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Sigui com sigui, és a l'Alguer on Magdalena Delitala transcorrerà la resta de la seva vida i on naixeran els seus fills Domènec[1], Mateu Lluís[2], Joan Francesc[3] i Joan Baptista Simon[4].

 El matrimoni amb Magdalena Delitala va representar per a Bartomeu Simon, amb el temps, un pes i alhora una ocasió mancada d'accedir als graus més alts de la noblesa. No només les desavinences familiars, de què haurem de parlar més endavant, van fer d'aquella unió una convivència infeliç, sinó que Bartomeu Simon va haver de patir a més les conseqüències d'un enllaç tan estret amb els Delitala: el record de la tenaç lluita antipiemontesa d'aquesta família representarà un obstacle insuperable dins la seva carrera professional de Bartomeu Simon. A més, les seves aspiracions al marquesat de Sedilo, que pretendrà heretar a través de la seva muller, constituirà alhora una frustració i la ruïna tant econòmica com moral de la seva família.

 El marquesat de Sedilo consistia efectivament en un dels feus més cobejats a Sardenya tant per la seva extensió com pel seu rèdit i prestigi. El cosí de Magdalena Delitala, el ja esmentat Giovanni Maria Solinas, l'havia heretat l'any 1737 de l'antic marquès, Francesco Solinas, canonge de la catedral de Càller, que pocs mesos abans l'havia comprat a l'Estat[5].

 En una acta datada a Càller el 5 de juny de 1737, Francesco Solinas havia establert que si Giovanni Maria Solinas moria sense descendència masculina el feu havia de passar als seus parents col·laterals. Com que efectivament el marquès de Sedilo no va tenir fills, tant Magdalena Delitala com els seus germans Francesco i Salvatore, com hem vist exiliats a Còrsega, tenien dret al títol; semblava però que els fills de Gerolamo Delitala -per tal com no podien ser considerats súbdits piemontesos- no haguessin de mantenir encara llurs drets damunt del feu i que aquest hagués d'acabar passant a les mans de Bartomeu Simon. La causa judicial que durant ben bé vint anys va empobrir Bartomeu Simon, però, havia d'acabar -com veurem més endavant- d'una manera per a ell del tot inesperada.

  1. Domènec Maria Josep havia nascut el 10 de setembre de 1758 tal com consta a l'ACVA, reg. 01/01, B, 17, A, "Liber baptizatorum", f. 28r. Són registrats com a padrins de la cerimònia l'avi Domènec M. i Anna Maria Simon.
  2. Nascut el 21 de setembre i batejat el 24 de setembre de 1761 (ACVA, reg. 01/01, B, 17, A, "Liber baptizatorum", f. 102r). Entre els anys 1759 i 1760 havia nascut i mort un altre fill de Bartomeu Simon, Francesc Maria.
  3. Nascut el 6 d'octubre de 1762 i batejat el 12 d'octubre (ACVA, reg. 01/01, B, 17, A, "Liber baptizatorum", f. 131r).
  4. Joan Baptista Estanislau va néixer el 24 d'octubre de 1764. No se l'ha de confondre amb el seu cosí, fill de Domènec F. Simon, ni amb Giambattista Simon (amb qui d'altra banda es relacionà sovint), nascut a Sàsser el 27 de maig de 1723, fill d'Angelo Simon i de Maddalena Deliperi, arquebisbe de Sàsser entre els anys 1799 i 1806 (TOLA 1966, III, 186-188).
  5. Resumim els orígens de la causa del marquesat de Sedilo a partir de l'opuscle intitulat Allegazioni del Regio Fisco nella causa vertente avanti il S.S.R. Consiglio di Sardegna sul marchesato di Sedilo (SEDILO s.d.).