para gastar menos, ahorrando servidores y pedagogos, procuran con todo empeño colocarlos en el seminario"[1].
Abans de complir els vint anys, concretament el 24 de novembre de 1753, Bartomeu Simon es diplomava en Lleis a la Universitat de Sàsser tal com consta al diploma estès a favor seu pel rector del col·legi de la Societat de Jesús, Salvador Langasco.
Són molt poques les notícies que ens han pervingut sobre Bartomeu Simon durant aquest període. Les dades que ens en procura, d'altra banda, la bibliografia moderna són confuses i fins i tot, de vegades, contradictòries. Efectivament, diversos autors assenyalen que Bartomeu Simon va llicenciar-se en Lleis a Càller, cosa que es contradiu amb les dades d'arxiu que hem assenyalat més amunt. És ben possible, però, que pocs anys després de diplomar-se a Sàsser es llicenciés a la Universitat de la capital del Regne, on degué dur a terme a més la seva pràctica forense9.
III.2.- Entroncament amb la família Delitala
L'any 1758 Bartomeu Simon va casar-se amb Magdalena Delitala, de Ploague, cosina del marquès de Sedilo, Giovanni Maria Solinas, i filla de Rosalia Solinas de Sedilo i del famós bandoler Gerolamo Delitala.
Els Delitala constituïen una de les famílies aristocràtiques més prestigioses de Sardenya, els membres de les diverses branques de la qual -que s'havien destacat durant la primera meitat del segle XVIII per llur aferrissada militància antipiemontesa- vivien escampats en un grapat de poblacions al nord de l'illa[2]. Els membres de la branca de Nulvi, principalment, havien provocat greus problemes als primers virreis continentals, que els consideraven els principals agitadors dins del partit filo-austríac.
- ↑ ASC, Segreteria di Stato II, llig. 858, f. 6r, carta de 28 d'abril del 1763.
- ↑ Cal tenir en compte que trobem membres de la família Delitala inscrits a l'esmentat "Libro de confratelli della Arciconfraternita della Morte" de l'Alguer, on van coincidir per tant amb els Simon. Per a l'estudi de la família, veg. FLORIS-SERRA 1986, 120, i s.v. "Delitala".
