Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/61

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Mai no va ser del tot clar si era legítim que l'ensenyament al col·legi Canopolè s'adrecés també als seglars o bé havia de limitar-se a la formació fonamentalment de religiosos. Allò que ofenia l'arquebisbe oristanès, per exemple, un segle i mig després de la fundació del col·legi, era que "si sente essersi introdotto di farne piuttosto un collegio di secolari che un seminario di chierici".[1]

"La riuscita de' soggeti mantenuti in questo Seminario [afegia l'arquebisbe] non è uniforme. D'alcuni si continua la carriera ecclesiastica, altri rendonsi religiosi regolari ed altri anche si sono ammogliati"[2].

 Ara bé, cal tenir en compte que el col·legi Canopolè constituïa un cos independent respecte al seminari, tal i com oportunament aclarirà el bisbe de Sàsser al comte Bogino en una carta de l'any 1763:

"In ordine al Seminario Canopoleno mi permetta V.E. di suggerirle, quando mai no le fosse noto, non esser questo un seminario di ecclesiastici, ma bensí un colegio di secolari, li quali soli occupano le piazze delle fondazioni. Questi sono nominati da quelli cavalieri che hanno il patronato di dette piazze, o per figlio o per nipote o per altro, senz'obbligo veruno di essere ecclesiastico"[3].

 Res no impedia, per tant, que Bartomeu Simon, els estudis del qual no eren lògicament adreçats a la religió, freqüentés aquest col·legi. Com que segurament, però, no pogué beneficiar-se de cap de les places gratuïtes que corrien a càrrec dels administradors, la seva família hagué d'encarregar-se de les despeses derivades dels seus estudis, possibilitat que, en efecte, ja havia previst el fundador, que demanava que fossin admesos al col·legi "altri studenti di buone qualità e speranza".[4]

 En efecte, tal com escriu G. Cocco,

"la gente buena de las villas que embían sus hijos a estudiar a esta ciudad, si no tienen alguna casa de parientes donde encomendarlos, para tenerlos seguros y aún

  1. ASC, Segreteria di Stato II, llig. 858, f. 8r, "Rimostranza di Monsignor Arcivescovo d'Oristano".
  2. Ibid., f. 10r.
  3. ASC, Segreteria di Stato II, llig. 485, "Lettera dell'Arcivescovo di Sassari a S.E. il Signore Conte Bogino", del 16 de gener de 1763. Gavino Cocco, alhora, creu que cal considerar mixte el col·legi Canopolè, més que no pas d'eclesiàstics o de seglars (veg. ASC, Segreteria di Stato II, llig. 858, ff. 5v-6r, carta del 28 d'abril de 1763).
  4. ASC, Segreteria di Stato II, llig. 858, f. 6r, "Rimostranza di Mon­signor Arcivescovo d'Oristano".