III.1.- Formació
Recordant Bartomeu Simon, Ismene Auribaldo -que hauríem d'identificar amb un dels seus quatre fills, Mateu Lluís- va escriure:
"Priaché morisse questo primo stipite [Domènec M. Simon], avea di già stradato nella carriera delle cariche luminose della patria l'unico di lui figlio cavaliere Bartolommeo, per anche superstite, mentre dopo averlo fatto laureare in uno ed altro dritto e abilitato successivamente nella pratica del foro in Cagliari, e quindi accasato con una damigella dei più illustri casati della Sardegna, com'è quello di De-Litala, sendo stato per voto del Pubblico di Algheri eletto censore locale al tempo della erezione dei Monti Frumentarj del Regno, a di cui profitto cedette l'onorario di un sessennio in cui servì, fu nel 1767, con regi patenti di Carlo Emmanuelle III di gloriosa rimembranza, nominato intendente di quella città e dicasterio" (AURIBALDO 1800, 9-10).
Bartomeu Simon, com el seu pare Domènec Maria -d'origen genovès, establert a Càller durant el primer quart del segle XVIII-, va dur a terme els seus estudis elementals al col·legi de Sant Miquel
- ↑ Per a la preparació d'aquest capítol ens hem hagut de valdre fonamentalment de dades d'arxiu, la major part de les quals procedeixen de l'Archivio Comunale de l'Alguer i de l'Archivio di Stato de Càller -pel que fa als aspectes professionals- i de l'Arxiu Guillot de l'Alguer -pel que fa als aspectes familiars (en aquest darrer cas, per tal d'agilitzar la lectura, tendim a no consignar en nota la col·locació dels documents a l'intern de l'arxiu. També hem tingut en compte, naturalment, l'escassa bibliografia moderna on es recorda la família (principalment SECHI 1987, 228-238; el treball inèdit de M. GUILLOT, Matteo Luigi Simon; i un full sense numerar inclòs dins LODDO 1954a. Aquesta bibliografia segueix molt fidelment TOLA 1966, III, 188-203, que alhora segueix sobretot l'Omaggio alla verità (AURIBALDO 1800). Finalment, cal assenyalar que si bé la figura de Bartomeu Simon ha estat ignorada gairebé sistemàticament pels estudis moderns, la del seu fill Mateu Lluís ha cridat l'atenció sobretot dels historiadors de la jurisprudència a Sardenya (veg. BIROCCHI 1988) i del decenni revolucionari, que normalment introdueixen llurs estudis i edicions modernes de la seva obra amb breus biografies familiars (entre totes aquestes edicions modernes de l'obra de Mateu Lluís Simon destaca sens dubte, pel que fa a l'aspecte bio-bibliogràfic, CATARDI 1964, ps. IX-XXXVII. Veg. també SIMON M. 1974, 7-12, i NEPPI 1967, 1-3).
