Es tracta efectivament d'un sonet dedicat a Joaquim Radicati, bisbe de l'Alguer entre els anys 1772 i 1793, responsable de la primera edició en català del Breve Compendi de la Doctrina Cristiana (1790).
Finalment, el darrer recull que ens interessa recordar és el titulat Nell'arrivo in Sassari dell'illustrissimo e reverendissimo Monsignore D. Filippo Giacinto Oliveri di Vernié, imprès a Sàsser sense data. El canonge Vitelli va publicar-hi el sonet que comença "La pèrdita fatal Sàsser plorava", darrer text català que podem relacionar amb l'Arcàdia algueresa.
II.4.6.- L'obra catalana del canonge Antoni Miquel Urgias
Ha estat prou estudiada l'obra del canonge alguerès A.M. Urgias, el seu caràcter de cronista de la ciutat i la relació dels seus reculls amb l'obra d'E. Toda[1]. Aquí ens limitarem, per tant, a tenir en compte la seva obra catalana.
En aquest sentit, la dada més antiga que coneixem és l'edició, a càrrec del canonge alguerès, de Le sei domeniche di S. Luigi Gonzaga, de l'any 1797, que incloïen "gli atti di buon cristiano in linguaggio algherese"[2]. Pel que fa a aquest terme, cal tenir en compte que al volum quart de les seves "Memòries" el canonge Urgias havia copiat la "Nota di tutte le uve [...] delle vigne di Alghero", tot especificant que els noms hi eren expressats "in linguaggio catalano algherese"[3]. "Alguerès" i "català" seran per tant els dos termes amb què A.M. Urgias es referirà a la pròpia llengua, tal com confirma encara el següent passatge on queda demostrada de manera ben clara la seva consciència lingüística. Efectivament, tot aclarint quina és la parla pròpia de la seva ciutat, el pare Urgias va escriure:
"Il linguaggio Algherese è Catalano, perchè Alghero è una colonia di Catalani, i quali la ripopolarono nel 1353, essendo stata evacuata dai Genovesi" (Urgias 1804, 35).
- ↑ Per a tots aquests aspectes, veg. ERA 1958, 53-54 (article que fou posteriorment publicat dins BALLERO 1961, 340-345); ARMANGUÉ 1990a, 297-307; i MANUNTA 1988-1991, I, XXI-XXII.
- ↑ BComS, ms. 4, "Notizie antiche raccolte fedelmente dal canonico Antonio Miche Urgias di Alghero. 1818. Tomo secondo", ff. 161-163: "Catalogo delle stampe date alla luce dal canonico Antonio Michele Urgias, alcune proprie ed altre per commissione di amici", publicat dins ARMANGUÉ 1990a, 316.
- ↑ BComS, ms. 5, "Manoscritti e memorie per uso privato del canonico Antonio Michele Urgias, pensionato da S.M. il Re di Sardegna. l823. Tomo Quarto", ff. 10-12.
