els llibres demanats, l'ensenyament de l'italià va començar a generalitzar-se realment. Així i tot, però, el 4 d'octubre de 1764 -responent a una instància del govern, que volia saber a quin punt s'havia arribat pel que fa a l'ensenyament de l'italià a les escoles inferiors-, la Junta de Sàsser reconeixia la manca total de llibres a les escoles inferiors (Scano 1894, 55-59).
Pot ser interessant, finalment, de tenir en compte el següent compromís d'un impressor sard, Bachisio Nieddu, que tal com escriu ell mateix el 2 d'agost de 1764 havia d'encarregar-se de l'edició dels nous llibres que havien de ser enviats a les escoles del Regne:
"Progetto de' prezzi a' quali, io infrascritto, mi obbligo fare stampare e vendere i libri sottoscritti [...] per uso degli scolari di questo Regno:
Nuovo metodo, Compendio del suddetto[1], Donato[2], Dottrina del Belarmino[3], Avvertimenti Grammaticali[4].
Non ardisco imprimere il Vocabolario perché, componendosi de grossi volumi e non potendo aver luogo senza stamparne due o tre mila, che né in 10 anni si potranno esitare in Sardegna, mi recarebbe più tosto perdita che guadagno tale impresa. Mi obbligo bensì provvedere, per mio conto, da Torino un competente numero de medesimi"[5].
Per tal de demostrar quin era el veritable abast de la penetració de l'italià durant aquest període transcrivim a continuació un testimoniatge de l'època que descriu la situació lingüística a la Sardenya dels anys 1755-1759:
"Il sardo è commune ad ogni ordine di persone, essendo il primo che imparasi [...]. Tutte le persone colte parlano il castigliano e questo insegnano ai loro figliuoli. In questo si scrivono tutte le lettere e si fanno tutti gli atti giuridici, scritture, contratti e tutto quello in somma che scriver devesi.
- ↑ Es tracta de l'esmentada gramàtica de C. LANCELOT, Compendio del nuovo metodo, ossia della grammatica.
- ↑ Segons PALAU 1948-1977, IV, 511, núm. 75.537, una de les edicions més antigues a la Península Ibèrica d'aquesta sintaxi llatina és la intitulada Donatus. Partes emendate, Partes correcte e cum diligenti cura emendate: finiunt feliciter: impresse in famosissima e lagali civitate Burgitana per magistrum Fredericum Basiliensem germanice nationis anno domini M.CCCC.XCVIII (1498). "En nuestra Biblioteca de Cataluña -afegeix PALAU- existe un Donatus falto de los nueve primeros folios, y seguido del Catón, presentando la particularidad de tener la conjugación latina, con la equivalencia en catalán, todo corregido por Pedro Juan Matones".
- ↑ La primera edició d'aquest catecisme, reeditat diversos cops durant el segle XVIII, havia aparegut a Roma l'any 1597 amb el següent títol: Dottrina cristiana breve perché si possa imparare a mente, composta per ordine di papa Clemente VIII, dal sacerdote della Compagnia di Gesù, Roberto Bellarmino.
- ↑ Francesco RAINALDI (= Sforza PALLAVICINO), Avvertimenti grammaticali per chi scrive in lingua italiana (Roma 1661).
- ↑ ASC, Segreteria di Stato, II, llig. 149, f. 60r.
